La dansa sota els pins

LA DANSA SOTA ELS PINS
(versió lliure de l'Aigle noir)

Un bon dia vaig anar a fer cruïsing,

prop del mar, a Sitges a l'estiu,

quan de cop el cel s'omple de llum

i una cigala surt sense venir d'enlloc.

Lentament, la boca vaig badant,

lentament, ella s'hi va ficant.

Amagats darrere de dos pins,

quan de cop i volta estem envoltats.

Sardana d'homes que es van tocant:

flabiols, grallers i un gran trabuc,

tots ballant a la sentor dels pins,

jo de genolls al mig i anar mamant.

Els seus ulls de color de desig

i les mans movent el seu neguit,

quan, llavors, el rogle es féu petit

i jo vaig tancar els ulls, veient la fi.

Els batecs es van accelerant,

des del mar onades arribant…

El trabuc primer va disparar:

el senyal que a tots va despertar.

I al meu front mil raigs de to suau,

la reina de l'estiu, coronada.

L'escalfor la cara em va tocar,

els cabells se'm van empastifar.

Fou llavors, i sense saber qui,

cinc lleterades més damunt del pit.

Ja dempeus, no em podia eixugar,

caminant, tot feta un núvol blanc,

quan, per fi, vaig tornar a la platja,

tothom em va guaitar i em llancí al mar.

La fredor de l'aigua em va calmar,

amb la sal em vaig purificar,

recordant la dansa sota els pins

i aquell trabuc que no podré oblidar…

Un bon dia… cruïsing...

La dansa… sota els pins…

La reina… de l'estiu…

No podré… oblidar…

El trabuc.

(23 de juny de 2015)