LA DANSA SOTA ELS PINS
(versió lliure de l'Aigle noir)
Un bon dia vaig anar a fer cruïsing,
prop del mar, a Sitges a l'estiu,
quan de cop el cel s'omple de llum
i una cigala surt sense venir d'enlloc.
Lentament, la boca vaig badant,
lentament, ella s'hi va ficant.
Amagats darrere de dos pins,
quan de cop i volta estem envoltats.
Sardana d'homes que es van tocant:
flabiols, grallers i un gran trabuc,
tots ballant a la sentor dels pins,
jo de genolls al mig i anar mamant.
Els seus ulls de color de desig
i les mans movent el seu neguit,
quan, llavors, el rogle es féu petit
i jo vaig tancar els ulls, veient la fi.
Els batecs es van accelerant,
des del mar onades arribant…
El trabuc primer va disparar:
el senyal que a tots va despertar.
I al meu front mil raigs de to suau,
la reina de l'estiu, coronada.
L'escalfor la cara em va tocar,
els cabells se'm van empastifar.
Fou llavors, i sense saber qui,
cinc lleterades més damunt del pit.
Ja dempeus, no em podia eixugar,
caminant, tot feta un núvol blanc,
quan, per fi, vaig tornar a la platja,
tothom em va guaitar i em llancí al mar.
La fredor de l'aigua em va calmar,
amb la sal em vaig purificar,
recordant la dansa sota els pins
i aquell trabuc que no podré oblidar…
Un bon dia… cruïsing...
La dansa… sota els pins…
La reina… de l'estiu…
No podré… oblidar…
El trabuc.
(23 de juny de 2015)
(23 de juny de 2015)
