dilluns, 22 de juny del 2020
diumenge, 25 de desembre del 2016
Al·leluia
AL·LELUIA
(Homenatge a Leonard Cohen)
He vist en tu que hi ha un neguit,
un gest prohibit que surt d'endins,
no tens 10 anys i te n'has d'amagar.
Silencis, pors, dubtes, insults,
i un la menor no pot ser major,
pren amic meu aquest Al·leluia.
Al·leluia, Al·leluia
Al·leluia, Al·leluia
Eres tan bo, tan innocent,
recordes bé aquell moment
i el seu cos nu que algun dia potser…
Et va lligar de peus i mans,
va convertir la terra en fang
i et va arrencar dels llavis l'Al·leluia.
Al·leluia, Al·leluia
Al·leluia, Al·leluia
Et miro i sé el que no em vols dir,
jo he caminat aquest camí,
la soledat després dels anys així.
Es veu als ulls que se't fa tard
i que l'amor entonarà
un fred, llunyà i trencat Al·leluia
Al·leluia, Al·leluia
Al·leluia, Al·leluia
Al cap dels anys aquell neguit,
el gest prohibit que vol eixir
i dubtes si ara ja no és massa tard.
Un raig de llum i el puny amunt
No vull ser honest, vull ser sincer
i així potser per fi sentir-me lliure.
Al·leluia, Al·leluia
Al·leluia, Al·leluia
dissabte, 25 de juny del 2016
Somewhere Over The Rainbow
Somewhere over the rainbow,
la cançó
que cantem els gais quan no es pot
suportar aquest món.
Somewhere over the rainbow,
som ocells
engabiats xisclant i anhelant
volar cel enllà.
Avui complirem el desig:
pujar a peu l'Arc de Sant Martí
al cel, amunt
picant amb els talons vermells
brillant com fan els grans estels
de nit, lluny.
Somewhere over the rainbow,
som així
i ningú no ens podrà robar
nostra llibertat.
I si la Judy és font de llum
de ploma farem nostres cops de
puny, ferms
mai més, enlloc, contra ningú
i l'odi us farem empassar ben
endins.
Somewhere over the rainbow,
la cançó
que cantem els gais per poder
canviar aquest món.
Picant amb els talons vermells
pujarem a peu l'Arc de Sant Martí.
dissabte, 2 de gener del 2016
Milord
MILORD
(La cançó que Georges Moustaki va compondre per Edith Piaf)
Veniu aquí, Milord,
seieu ben a prop meu.
Aboqueu al meu cor
les ànsies que porteu.
Us conec prou, Milord,
sé fer-vos-ho tan bé:
aquell plaer sincer,
que us fa tornar ben boig.
Doncs què fareu, Milord?,
amb aquell dolç record,
tocant-nos-la amb els dits,
no érem pas tan petits.
No us n'heu pas adonat,
però sempre hi he sigut,
a punt per estimar,
o pel que us ha plagut,
i així heu anat fent,
amb un secret latent.
Caminàveu segur,
somrèieu com un nen.
En dèieu amistat,
i ja m'anava bé,
però vós voleu muller,
jo mai no ho podré ser…
Veniu aquí, Milord,
seieu ben a prop meu.
Aboqueu al meu cor
les ànsies que porteu.
Us conec prou, Milord,
sé fer-vos-ho tan bé:
aquell plaer sincer,
que us fa tornar ben boig
Doncs què fareu, Milord?,
amb aquell dolç record,
entrant-me ben endins,
no érem pas tan petits.
I vós no hi heu pensat?:
que tots dos sols al món...
La tendresa per mi
és molt més important.
Per què ser un covard?
Resulta molt més car.
Tothom es va adonar,
que us matava d'amor,
l'amor que ens fa plorar:
vet aquí el que som.
Però això ens fa ser més forts,
per tornar-ho a intentar…
Veniu aquí, Milord,
sempre us he vist “com si”,
Deixeu-vos fer, Milord,
veniu aquí on jo visc.
Canto històries d'amor,
curo remordiments,
a tants i tants Milords,
que amaguen sentiments.
Mireu-me bé, Milord:
jo sempre hi he sigut.
Però vós ploreu, Milord,
qui m'ho havia de dir.
divendres, 1 de gener del 2016
Noiets, atanseu-vos
NOIETS, ATANSEU-VOS
(Versió d'Adeste Fideles)
Noiets, atanseu-vos, despullats i alegres;
veniu-hi, veniu-hi, que ara ja és Nadal.
Aquí ens podreu veure: som reines marietes.
Veniu i adoreu-nos, veniu i adoreu-nos,
veniu i adoreu-nos tots amb gran devoció.
Deixant vostres nòvies, veniu fins aquí,
portant lubricant, cridats pel bell desig.
I ara nosaltres obrim bé les cames.
Veniu i penetreu-nos, veniu i penetreu-nos,
veniu i penetreu-nos fins que ens partiu en dos.
El gran fruit celeste, l'esplendor eterna,
el traureu de cop i a tots esquitxarà.
És blanc, pur i amarg, tal com ens agrada.
Volem assaborir-lo, volem assaborir-lo,
volem assaborir vostra lleterada.
El sexe amb nosaltres és molt més plaent.
Besem-nos i donem-nos amor de tot cor:
Tota l'espècie podrem així sublimar.
Veniu i adoreu-nos, veniu i adoreu-nos,
veniu i adoreu-nos: som vostra salvació.
(Cap d'any de 2016)
dimecres, 24 de juny del 2015
La dansa sota els pins
LA DANSA SOTA ELS PINS
(versió lliure de l'Aigle noir)
Un bon dia vaig anar a fer cruïsing,
prop del mar, a Sitges a l'estiu,
quan de cop el cel s'omple de llum
i una cigala surt sense venir d'enlloc.
Lentament, la boca vaig badant,
lentament, ella s'hi va ficant.
Amagats darrere de dos pins,
quan de cop i volta estem envoltats.
Sardana d'homes que es van tocant:
flabiols, grallers i un gran trabuc,
tots ballant a la sentor dels pins,
jo de genolls al mig i anar mamant.
Els seus ulls de color de desig
i les mans movent el seu neguit,
quan, llavors, el rogle es féu petit
i jo vaig tancar els ulls, veient la fi.
Els batecs es van accelerant,
des del mar onades arribant…
El trabuc primer va disparar:
el senyal que a tots va despertar.
I al meu front mil raigs de to suau,
la reina de l'estiu, coronada.
L'escalfor la cara em va tocar,
els cabells se'm van empastifar.
Fou llavors, i sense saber qui,
cinc lleterades més damunt del pit.
Ja dempeus, no em podia eixugar,
caminant, tot feta un núvol blanc,
quan, per fi, vaig tornar a la platja,
tothom em va guaitar i em llancí al mar.
La fredor de l'aigua em va calmar,
amb la sal em vaig purificar,
recordant la dansa sota els pins
i aquell trabuc que no podré oblidar…
Un bon dia… cruïsing...
La dansa… sota els pins…
La reina… de l'estiu…
No podré… oblidar…
El trabuc.
(23 de juny de 2015)
(23 de juny de 2015)
diumenge, 21 de desembre del 2014
Un Nadal Gai
UN NADAL GAI
(versió marica de White Christmas i lletra-homenatge d'una carta de L'anarquista nu, de Lluís Fernández)
Blanc, dia de Nadal, festa,
sobrevivint sens fer remor.
Ja n'estem ben fartes,
d'un món d'heteros
i avui, ho fem diferent.
Blanc, dia de Nadal, joia,
totes mariques, tu també.
Desplegant les plomes, volant,
festegem cantant un Nadal... Gai
Blanc, dia de Nadal, festa
que no ens prohibieixn més el blau
vora els ulls que ens brillen
ni el rogi polític
als llavis, que et fan els petons
Blanc, dia de Nadal, joia,
espurnes íntimes eixint
d'antic esclavatge del cos,
llançant flors com còctels molotov.
Blanc, dia de Nadal, festa,
Quina revolta de colors!
Mil voltes vençudes,
dempeus mil cops més
i avui fem un Nadal Gai
Blanc dia de Nadal, joia,
la nostra ploma celebrem
i calçant talons ben alts
festegem cantant un Nadal... GAI!
(Nadal de 2014)
dijous, 24 de juliol del 2014
L'home Gai
L'HOME GAI
(versió lliure de Piano Man, de Billy Joel)
Aquesta és la història d'un home gai
i d'un dissabte a la nit,
d'una barra aguantant-li els colzes
fent l'amor a una tònica amb gin.
Gira els ulls però no mou les espatlles,
per mirar les mariques entrar,
jovenets de cossos perfectes
que es pensen que no es faran grans.
La, la, laralala…
Llavors fa un glop al cubata,
fart de la mateixa cançó:
cares forçades, postures assajades,
soledats sobrevivint a la por.
Deixa el cubata a la barra,
i s'aixeca del seu pedestal,
se les mira, altiva, i travessa la pista
en plan travesti radical.
Entra al quarto fosc -on és tendresa?-
buscant còmplices en la foscor,
una mà a la bragueta, s'hi amorra una marieta
i ejacula tota l'amargor.
La, la, laralala…
Llavors fa un glop al cubata,
fart de la mateixa cançó:
cares forçades, postures assajades,
soledats sobrevivint a la por.
I el dissabte s'acaba de pressa.
cares llargues i ulls sense caliu
sortint de la gàbia, de matinada
abans no arribi l'olor de lleixiu.
L'home gai contempla el posavasos,
sis colors, l'ensenya tribal,
i crida “on collons és, la terra promesa?!”
tot plorant des del seu pedestal.
La, la, laralala…
Llavors fa un glop al cubata,
fart de la mateixa cançó:
cares forçades, postures assajades,
soledats sobrevivint a la por.
(23 de juny de 2014)
dissabte, 22 de febrer del 2014
El llimoner
EL LLIMONER
(Homenatge a El Llimoner, de Maria Cinta)
Un dia el pare m'ho va dir,
si véns t'ensenyaré
un arbre verd que hi ha al jardí
que en diuen llimoner
Si el mires bé podràs saber
que et diu una lliçó
no tot és bo només perquè
fa goig i té color.
Llimoner tan alegre
dolça flaire
ple de llum
llimoner que enamores
i que ens omples de perfum.
Llimoner tu ens enganyes
el teu fruit no es pot menjar
llimoner de vegades
és millor només mirar.
També a mi un dia em passarà
que sense saber com
l'amor diu que em vindrà a buscar
així m'ho diu tothom
si trobo que és molt ben plantat
ja sé que hauré de fer
mirar si tot és veritat
o és com el llimoner.
Llimoner tan alegre
dolça flaire
ple de llum
llimoner que enamores
i que ens omples de perfum
Llimoner tu ens enganyes
el teu fruit no es pot menjar
llimoner de vegades
és millor només mirar.
diumenge, 2 de febrer del 2014
CARTA XIV: Carta als homòfils del segle vinent
Carta XIV. Carta als homòfils del segle vinent
València, 29 de setembre de 1975
Per a vosaltres que encara no haveu nascut, formoses marietes venidores. Una veu del passat s'alça a la presó del vostre present. Encara no haveu fet realitat les velles promeses? Perquè ara i ací, estem tocant fons. Les galàxies s'eixamplen misteriosament i tanmateix a terra tot esdevé un merder de vastes proporcions. Com vos ho diria? Traure una sola veu, unificant el munt de silencis cada volta més exhaurits per la malaltia d'aquest segle, per a dir-vos estranyes figures del futur, cada volta més a prop, paraules que cada dia més perden sentit, que s'enverinen amb el contacte del més lleu alè, que s'emmalalteixen cada vegada que traiem els budells per enderrocar més a fons, més a fons si cap, la malanança d'aquesta societat moridora que ha de caure arrossegant-nos a tots, víctimes i botxins, perquè vosatros bastiu una nova estructura amb totes les possibilitats que mos deixàrem de banda, anorreats per l'antiga lluita de contraris que duem a l'esquena, com un mal congènit sense viabilitat de síntesi. A hores d'ara hem estat francs tiradors al llit de les desfetes. Hem posat per senyera la malaltia dels segles que és, bàsicament, un desig d'infelicitat. Sí, la infelicitat mos fa diferents! Enfrontada a l'afany realista de viure a l'instant l'instant.
[…]
Mil vegades vençudes, mil voltes aixecades. Quina revolta de colors! Que de flors llançades com coctails molotov! Enfonsar la ciutat amb la pornografia dels nostres cossos, de la nostra insultant aparença que emmetzina, presència a presència, oposant espill retorna trets, espurnes íntimes que lluiten per eixir de l'esclavatge antic dels seus cossos. Cos a cosa, sols mos separa el fràgil vidre de l'amor.
Estranyes figures del futur, ¿encara vos prohibeixen els colors tendres, l'accionat sublim, la trepitjada artística per les voreres del desesper, el blau als ulls i el roig als llavis polítics de la subversió? ¿Encara l'amor és un “bé establert” fins al best seller prohibit per les fosques figures del sindicat del terror? ¿Encara l'amor té regust d'urinari, de llençol gastat, d'enfonyall de fanal emmudit per la frescoreta de la nit? Si així fóra, lliureu-vos al crit disfressant-vos de tenebres. Feu emmudir la terra que ja no serà capaç de romandre convivint amb la projecció dels seus fantasmes. Prou d'aparicions! Abans que fantasmes de la nit, genets de l'Apocalipsi! Perquè, ahir el silenci era una mena de rebel·lia, però avui, el vostre avui, el silenci sols pot ésser l'absència de tot so o soroll. Aquest món gastat, el gaudirem tots o ningú. Hi haurà sorolls de vida o silencis de mort.
[Lluís Fernàndez, L'anarquista nu, El Balancí, Edicions 62. Barcelona 1979]
[Lluís Fernàndez, L'anarquista nu, El Balancí, Edicions 62. Barcelona 1979]
diumenge, 22 de desembre del 2013
Conte de Nova York
anava molt begut,
em vaig trobar una Drag Queen
que em va ensenyar el camí.
Va treure un vibrador,
la vareta d'un gran mag,
vaig girar-me d'esquena
i vaig tancar els ulls.
Tot va canviar de cop
purpurina i glamur,
Stonewall és de veritat
vas dir mirant-me als ulls.
Així que Bon Nadal,
t´estimo amor meu,
aquest és el nostre món
i vull ballar-lo amb tu.
Tenen llavis lluents
plomes d´or i d´argent,
vas posar una cançó,
i vas picar-me l'ullet.
Vas donar-me la mà
una nit de Nadal,
vas dir-me que Stonewall
m´estava esperant.
Eres quapo.
Eres maca
la reina de New York.
Judy Garland cantaves
les trans t'envejaven.
Era un lloc més enllà
de l'arc de sant Martí
jo et tirava la canya
tot cantant amb la nit.
Mariques i lesbianes
tot cantaven "Santa nit",
les plomes remenen fort
perquè és Nadal.
Ets un porc indecent.
I tu una meuca pudent,
estirada aquí llit
amb aquest mal parit.
Ets imbècil, idiota,
sempre fiques la pota.
Bon Nadal desgraciat
tu i jo ja hem acabat.
Mariques i lesbianes…
Podria haver estat algú.
Tothom pot ser algú.
Em vas pendre els somnis ahir,
quan et vaig trobar.
Encara els guardo amor,
també els volia per mi,
però sol no me'n puc sortir
ja sóc una marica total.
Mariques i lesbianes...
(Nadal de 2013)
PS: La introducció és un petit homenatge al gosset Simón, de Cristina Kirchner)
(Nadal de 2013)
PS: La introducció és un petit homenatge al gosset Simón, de Cristina Kirchner)
dissabte, 3 d’agost del 2013
divendres, 2 d’agost del 2013
La pluja daurada (Gala 30 anys Juani)
Muntatge-adaptació d'un poema de Pepe Sales per celebrar els 30 anys d'una amiga nostra, de ploma suprema. Juani és Meritxell:
MERITXELL
Pepe Sales
Meritxell
s'ha fet gren
porta nois
a dormir a casa
Meritxell
i aquests nois
volen fer
la pluja daurada
Meritxell
s'ha fet gran
busca nois
per muntar una farra
Meritxell
sap què vol
se li en fot
que li diguin guarra
Meritxell
i aquests nois
se li, què?
se li pixen a la cara
Meritxell
la pluja daurada
(Barcelona, 1986)
dijous, 1 d’agost del 2013
Dur d'escorxar (Gala 30 anys Juani)
DUR D'ESCORXAR
Crisàl·lida
Era sempre a casa,
eixir-ne no podia.
Em volies per esclava,
jo, a tu, t'estimava
i no albirava que allò era un infern.
Tu sempre fores dur d'escroxar,
dur d'escroxar.
I jo sempre a casa folla per amar,
folla per amar.
I ara ja no ho suporto més,
i allibero ma melena,
i pinto mon rostre.
Em perdo en la nit,
em cremo en la platja.
Tu sempre fores dur d'escroxar,
dur d'escroxar.
I jo sempre a casa folla per amar,
folla per amar.
dimarts, 25 de juny del 2013
Potser aquest cop
tal vegada, qui ho sap?,
potser ara, per primer cop,
em faré un lloc al cel.
La sort és amb mi,
brillaré per fi.
Tornar a perdre, ja mai més
com totes les nits
i l'anterior.
Tots estimen la més guapa
i ningú em vol a mi.
És bonica; és perfecta;
jo també ho puc ser.
Les estrelles són a favor meu:
les coses han canviat.
Doncs passarà
potser ara,
que aquest cop
guanyaré.
Tots estimen la més guapa
i ningú em vol a mi.
És bonica; és perfecta;
jo també ho puc ser.
Les estrelles són a favor meu:
les coses han canviat.
Doncs passarà
potser ara,
ben divina,
que aquest cop
guanyaré.
diumenge, 24 de juny del 2012
L'aneguet lleig (Someone like you)
que ja saps dilatar i que t'has transvestit
M'han dit que ets tota una madame
que ara tens tot allò que no tenies abans
Vell amic, es veia tant a venir
i la gràcia que tens ara caminant amb talons, per fi.
Les iaies deien que havies nascut amb la flor al cul
vestint nines, pentinant insults
cosint els repunts
de mentides per fugir ben lluny,
i te n'anaves...
i te n'anaves...
Jo de gran vull ser algú com tu
dos, tres, quatre i fins a cinc, dits pel cul
per clavar ben endins,
ràbia i odi, i em dius
"Quants moments amargs
es vengen amb un orgamse".
Quants moments amargs
es vengen amb un somriure.
Tu em dius que Ítaca
és la pròstata i que hem d'anar més enllà
i jo em moro de ganes de salpar amb tu,
d'entrar a dintre teu i de deixar-me anar.
I totes les bromes de les duxtes i del sabó
i tot allò que els feia tanta i tanta por
i tota la ploma
ara és venjança, força, passió,
i els la claves...
i els la claves...
Jo de gran vull ser algú com tu
dos, tres, quatre i fins a cinc dits pel cul
per clavar ben endins,
ràbia i odi, i em dius
"Quants moments amargs
es vengen amb un orgamse"
A dintre el llit
sempre és primavera
guia'm endins, que entraré per darrere:
un aneguet lleig desafiant l'eternitat
Jo de gran vull ser algú com tu
dos, tres, quatre i fins a cinc dits pel cul
per clavar ben endins,
ràbia i odi, i em dius
"Quants moments amargs
es vengen amb un orgamse".
Quants moments amargs
es vengen amb un somriure.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)