dissabte, 2 de gener del 2016

Milord



MILORD
(La cançó que Georges Moustaki va compondre per Edith Piaf)

Veniu aquí, Milord,
seieu ben a prop meu.
Aboqueu al meu cor
les ànsies que porteu.
Us conec prou, Milord,
sé fer-vos-ho tan bé:
aquell plaer sincer,
que us fa tornar ben boig.
Doncs què fareu, Milord?,
amb aquell dolç record,
tocant-nos-la amb els dits,
no érem pas tan petits.

No us n'heu pas adonat,
però sempre hi he sigut,
a punt per estimar,
o pel que us ha plagut,
i així heu anat fent,
amb un secret latent.
Caminàveu segur,
somrèieu com un nen.
En dèieu amistat,
i ja m'anava bé,
però vós voleu muller,
jo mai no ho podré ser…

Veniu aquí, Milord,
seieu ben a prop meu.
Aboqueu al meu cor
les ànsies que porteu.
Us conec prou, Milord,
sé fer-vos-ho tan bé:
aquell plaer sincer,
que us fa tornar ben boig
Doncs què fareu, Milord?,
amb aquell dolç record,
entrant-me ben endins,
no érem pas tan petits.

I vós no hi heu pensat?:
que tots dos sols al món...
La tendresa per mi
és molt més important.
Per què ser un covard?
Resulta molt més car.
Tothom es va adonar,
que us matava d'amor,
l'amor que ens fa plorar:
vet aquí el que som.
Però això ens fa ser més forts,
per tornar-ho a intentar…

Veniu aquí, Milord,
sempre us he vist “com si”,
Deixeu-vos fer, Milord,
veniu aquí on jo visc.
Canto històries d'amor,
curo remordiments,
a tants i tants Milords,
que amaguen sentiments.
Mireu-me bé, Milord:
jo sempre hi he sigut.
Però vós ploreu, Milord,
qui m'ho havia de dir.

divendres, 1 de gener del 2016

Noiets, atanseu-vos



NOIETS, ATANSEU-VOS
(Versió d'Adeste Fideles)

Noiets, atanseu-vos, despullats i alegres;
veniu-hi, veniu-hi, que ara ja és Nadal.
Aquí ens podreu veure: som reines marietes.
Veniu i adoreu-nos, veniu i adoreu-nos,
veniu i adoreu-nos tots amb gran devoció.

Deixant vostres nòvies, veniu fins aquí,
portant lubricant, cridats pel bell desig.
I ara nosaltres obrim bé les cames.
Veniu i penetreu-nos, veniu i penetreu-nos,
veniu i penetreu-nos fins que ens partiu en dos.

El gran fruit celeste, l'esplendor eterna,
el traureu de cop i a tots esquitxarà.
És blanc, pur i amarg, tal com ens agrada.
Volem assaborir-lo, volem assaborir-lo,
volem assaborir vostra lleterada.

El sexe amb nosaltres és molt més plaent.
Besem-nos i donem-nos amor de tot cor:
Tota l'espècie podrem així sublimar.
Veniu i adoreu-nos, veniu i adoreu-nos,
veniu i adoreu-nos: som vostra salvació.

(Cap d'any de 2016)